Un ningú.


La resposta del ministeri de Salut als metges que s'oposen a la prohibició d'assistir a immigrants en situació il·legal és esborronadora: "L'objecció aquí no té sentit. No és el metge qui s'encarrega de facturar, és el que s'encarrega d'atendre el pacient". És a dir: la decisió sobre l'atenció al malalt no correspon al metge, sinó als responsables administratius. La curació d'una persona no és un problema de salut sinó de gerència. És perfectament coherent amb la ideologia hegemònica que el PP representa: la vida d'una persona, com totes les coses, és una qüestió de cost.

Una de les coses positives de les crisis és la seva capacitat de revelació. Que els poders prenen decisions que tenen a veure amb la vida i la mort és una obvietat. Però en temps de bonança aquestes coses queden amorosides. Quan arriben les crisis, en canvi, apareixen en tota la seva crueltat. I els governs exhibeixen obscenament la seva covardia.

Que des d'un govern, i amb un cert nivell d'acceptació de l'opinió pública, es pugui plantejar que malalts crònics vegin interromputs els seus tractaments per decisió administrativa, és a dir, ser directament condemnats a morir, o que cent cinquanta mil persones es puguin quedar sense assistència mèdica, evidencia prou bé el nivell de degradació moral d'uns temps en què el diner és la mesura de totes les coses. D'aquesta cultura, amb l'aquiescència de dretes i esquerres, ha sorgit una figura jurídica que és la que fonamenta aquests disbarats: l'il·legal. Declarar il·legal una persona equival a proclamar solemnement la seva exclusió de la societat, retirar-li la condició humana. A la Sud-africà de l'apartheid s'utilitzava com a forma repressiva la suspensió de l'estat civil. L'afectat perdia tots els drets i deixava de tenir nom. Era ningú. Les nostres democràcies es permeten declarar il·legals (negar-se a reconèixer-los com a persones) milers d'éssers humans. I la nova correcció política, la del triomf de l'or i la insolència, ho aplaudeix, en nom dels de casa, evidentment. Com si els de fora fossin animals. 

Josep Ramoneda, Il.legals, Ara, 12/08/2012

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació