gestió de la cosa pública



Aquests mateixos que defensen l'estricta separació entre la vida pública i la privada solen ser devots seguidors de Bernard Mandeville, l'autor de La faula de les abelles, que té l'eloqüent subtítol Els vicis privats fan la prosperitat pública. L'autor, nascut a Rotterdam el 1670, defensa la idea que la societat funciona com un rusc. Cada abella va a la seva i el resultat és una bresca plena de bona mel. Així mateix va la societat. Si comerciants, banquers, jutges i ministres pensen en si mateixos, tindrem un Estat pròsper. Va passar, no obstant, que les abelles van interioritzar la crítica moralitzant que els vicis privats engendren la prosperitat general. Llavors es van fer solidàries i es va acabar la mel. ¿Moralitat?: «Voler gaudir dels grans beneficis del món/sense grans vicis/és vana utopia en el cervell assentada./Frau, luxe i orgull han de viure/mentre disfrutem dels seus beneficis». Una traducció civilitzada d'aquesta desimbolta teoria és la política empresarial en curs que demana, per ser competitiva, que els treballadors es rebaixin el sou i renunciïn a les conquistes socials. Així també els anirà més bé a ells.

El cert és que aquest prototip d'home públic va venir a substituir-ne un altre, forjat per Aristòtil, avui en desús però al qual s'està esperant. No hi pot haver bona gestió de la cosa pública, diu el filòsof, si no hi ha homes públics virtuosos. No es pot esperar d'un polític o d'un jutge que prengui decisions que serveixin al bé comú o facin justícia si ell mateix no és un ésser just. Entengueu bé el grau d'exigència: no diu que el jutge just és el que pren decisions justes, sinó que per prendre decisions justes s'ha de ser abans un home just. Per tant, no es pot parlar d'un bon polític si abans aquest ésser humà no està fet o, en termes aristotèlics, si abans no és virtuós. Per virtut política entén disposar dels coneixements suficients, saber elegir raonablement i ser capaç d'aguantar les pressions i els interessos privats. Estem als antípodes del polític que arriba a un càrrec de responsabilitat sense cap més bagatge que haver guanyat en la seva agrupació local o haver acabat la carrera d'advocat. S'hauria d'exigir alguna cosa més per a la vida pú­blica.

Reyes Mate, La corrupció compta amb nosaltres, El Periódico.cat, 09/06/2012
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/corrupcio-compta-amb-nosaltres-1897323

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació