La solució més imaginativa a la crisi: Eurovegas.


Portar l'Eurovegas als voltants de Barcelona em sembla un disbarat tan gran que em costa creure que de veritat la Generalitat estigui decidida a competir per aconseguir-lo. ¿Las Vegas, una icona del capitalisme més hortera, un símbol dels arxipèlags d'excepció del diner i del negoci, ha de salvar l'economia catalana? Creix un nou populisme consistent a utilitzar els aturats com a coartada per defensar l'indefensable. La promesa de crear llocs de treball no es raó suficient per acceptar qualsevol projecte.

Semblava que hi havia un cert acord que Catalunya ha de jugar la carta de la innovació, de la qualitat, de l'obertura a l'exterior, de la reconstrucció del teixit industrial, a partir de la idea d'una societat portadora d'un poder simbòlic cultural fort i amb ganes de demostrar capacitat per ser reconeguda al món. Ara resulta que ens ha de salvar una franquícia d'un model depredador, fet de les escorrialles de la cultura americana, portador dels valors més contraindicats amb la idea d'una Catalunya de proporcions humanes, convivencial, cohesionada i projectada a l'exterior. Només una barreja de gust hortera i tecnocratisme d'estar per casa pot arribar a presentar com un gran què un projecte invasiu territorialment, destructiu culturalment i antiquat conceptualment. Ara que el model valencià s'està ensorrant, sembla que alguns vulguin recuperar-lo per a Catalunya. ¿Algú s'ha preguntat què passaria si les prebendes, els diners i les concessions que es faran als seus promotors s'apliquessin a la nostra economia productiva?

Una taca a la imatge del país que té tots els símptomes d'acabar amb una nova frustració. El més probable és que l'Eurovegas vagi a Madrid. És perfectament coherent amb la sensibilitat cultural de la seva presidenta. ¿El Govern s'haurà mullat amb una proposta plenament contradictòria amb la idea de país que ven, perquè se l'acabi emportant un altre? ¿S'aixecaran veus per parar aquesta tonteria o, una vegada més, s'acabarà imposant l'espiral del silenci patriòtic que tants disbarats ens ha fet fer?

Josep Ramoneda, Ridícul Las Vegas, Ara, 26/02/2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.