Autobiografia (Darwin)

Per tal de convèncer-s'hi de l´existència de Deú hi ha un altre motiu vinculat a la raó i no als sentiments i que per a mi té molt més pes. Deriva de la dificultat extrema, o més aviat de la impossibilitat, de concebre aquest univers immens i meravellós –inclòs l´ésser humà (...)- com a resultat de la causalitat o la necessitat cega. En reflexionar així, em sento impulsat a buscar una Primera Causa que posseeixi una ment intel·ligent anàloga en algun grau a la de les persones; i mereixo que se'm qualifiqui de teista.
Fins a on pugui recordar, aquesta conclusió es trobava sòlidament instal·lada en la meva ment en el moment en què vaig escriure L´origen de les espècies; des d´aleshores ençà s´ha anat debilitant gradualment, amb moltes fluctuacions. (...)
El misteri de l´inici de totes les coses ens resulta insoluble; en el meu cas, hauré de acontentar-me amb seguir sent un agnòstic. (...)
L´antic argument del disseny en la naturalesa, tal com l´exposa Paley i que abans em semblava tan concloent, s'equivoca després del descobriment de la llei de la selecció natural. Ja no podem defensar, per exemple, que la bella frontissa d´una petxina bivalva hagi d´haver estat produïda per un ser intel·ligent, com la frontissa d´una porta per un ser humà. En la variabilitat dels éssers orgànics i en els seus efectes de la selecció natural no sembla haver més designi que en la direcció en què bufa el vent.

Charles Darwin, Autobiografia