El principi de responsabilitat

Dues són les característiques més rellevants de la tecnologia actual: la seva ambivalència i el seu caràcter alienant. La primera característica fa referència al fet que en tot artilugi sovint els efectes nocius són la creu necessària dels seus beneficis, però el que és més greu, aquells efectes segurament no han estat previstos en la intenció de qui l´ha creat. La segona característica pot expressar-se amb la imatge d´aquell genet mongol agafat a les crins d´un cavall que a la pregunta “¿a on vas?” respon: “pregunteu-li al meu cavall”.
Per fer front a aquesta preocupant situació que amenaça no només la vida del planeta sinó també la llibertat humana, el filòsof Hans Jonas promou una ètica basada en el principi de responsabilitat. Aquest principi adopta la forma d´un imperatiu que ha de regir totes les nostres accions: “Actua de tal manera que els efectes de la teva acció tinguin efectes compatibles amb la permanència d´una vida humana autèntica a la Terra”.
D´aquest principi es poden despendre un seguit d´idees:

1). L´ètica que fins ara només s´havia preocupat dels altres éssers humans ara s´ha de preocupar també d´una nova realitat: la biosfera sencera.
2). La reivindicació de la responsabilitat no depèn tant de la pregunta “qui ha estat el culpable?” com de la pregunta “què hem de fer per evitar-ho?”
3). La responsabilitat de les nostres accions ha d´anar més enllà de llurs conseqüències més immediates, ha de tenir molt present l´herència natural, política i cultural que lleguem a les generacions futures.
4). La vida humana que hem de conservar no és qualsevol tipus de vida, sinó una vida plena, “autèntica”, lliure de qualsevol tipus de coacció. (Del que es tracta és de què el genet mongol recuperi el control del seu cavall.)