igualtat

El fet que un enunciat universal s´adreci a tothom, més enllà d´una condició identitària, el que pressuposa és la igualtat. Aquí es vincula universalisme i igualtat. Si la proposició universal s´adreça virtualment a tothom sense condicions, pressuposa que les identitats no impliquen forçosament desigualtat. Tothom és igual davant la proposició universal. El problema que es planteja a partir d´aquí és la relació entre la subversió igualitària i les desigualtats existents. El món està estructurat per desigualtats, sovint terribles, desigualtats de fet. I, tanmateix, tot universalisme exigeix la igualtat en l´ordre propi al que correspon cada proposició. L´universalisme no està donat en el món: és un esdeveniment. En cert sentit, sempre és quelcom que es proposa contra el món, regit normalment per codis desigualitaris. Per tant, tenim una lluita, una contradicció i un conflicte entre el sorgiment de noves possibilitats universals adreçades a tothom i el món tal i com és. Jacques Rancière afirma que en l´interior d´una proposició universal s´hi està obligat a plantejar la igualtat com un axioma i no com un programa. La igualtat, per tant, és un principi, no un resultat. I quan es constata la desigualtat, es constata com quelcom patològic, una inversió de la situació normal. Cal considerar que l´estat normal de les coses és la igualtat, el que hi ha al principi és la igualtat. I si no hi ha igualtat, es tracta de quelcom anormal. A diferència de la dreta i de l´esquerra, que en el fons estan d´acord que la igualtat és impossible, afirmo que la igualtat és la situació normal i que la desigualtat és una situació patològica i com a tal cal tractar-la: examinar les causes, els símptomes, aportar un diagnòstic i un remei. Com si fos una malaltia del cos col.lectiu. El problema actual de la política contemporània és com abordar el tema de la igualtat correctament: ¿considerem la igualtat com un principi que ens diu el que és una societat normal o la considerem com un objectiu més o menys il.lusori i llunyà al que tal vegada dintre d´un milió d´anys podrem apropar-nos mitjançant mil petits esforços reformistes?

Alain Badiou, La potencia de lo abierto; universalismo, diferencia y igualdad, Archipiélago, nº 73-74