Teories conspiranoiques i Lacan.
La creença en el gran Altre que existeix en el Real és, és clar, la definició més succinta de paranoia; per aquesta raó, dos trets que caracteritzen la postura ideològica actual —la distància cínica i la confiança total en la fantasia paranoica— són estrictament codependents: el subjecte típic d'avui és aquell que, tot i mostrar una desconfiança cínica envers qualsevol ideologia pública, es lliura sense restriccions a fantasies paranoiques sobre conspiracions, amenaces i formes excessives de gaudi de l'Altre. La desconfiança envers el gran Altre (l'ordre de les ficcions simbòliques), la negativa del subjecte a "prendre-s'ho seriosament", es basa en la creença que hi ha un "Altre de l'Altre", que un agent secret, invisible i totpoderós "mou els fils" i dirigeix l'espectacle: darrere del Poder públic visible, hi ha una altra estructura de poder obscena i invisible. Aquest altre agent ocult actua com a "Altre de l'Altre...