La pitxa un lio

Tras décadas de Estado del bienestar -o de su promesa-, cuando los recortes financieros se limitaban a breves periodos y se aplicaban prometiendo que las cosas pronto volverían a la normalidad, entramos ahora en una nueva época en la que la crisis, o más bien cierto estado de emergencia económica que precisa de toda clase de medidas de austeridad, es permanente, se convierte en una constante, en pura y simplemente una forma de vida. Después de la desintegración de los regímenes comunistas en 1990, entramos en una nueva era en la que la forma predominante de ejercicio del poder estatal se ha convertido en una despolitizada administración técnica que se dedica a coordinar los intereses. La única manera de introducir pasión en ese ámbito, de movilizar realmente a la gente, es mediante el miedo: a los inmigrantes, a la delincuencia, a la impía depravación sexual, al exceso de Estado (que abruma con unos impuestos y un control excesivos), a la catástrofe ecológica y, también, al acoso...

La segregació manté a distancia un grup prèviament inferioritzat, apartat en un espai que li assigna. La segregació, com a exclusió a l´accés i a l´ús de l´espai públic, imposa a un grup inferioritzat un territori per autorganitzar-s´hi, i li restringeix la mobilitat. L´enclaustrament d´una comunitat en un gueto és la forma mmés expeditiva de segregació espacial, i l´exacerbació més absoluta dónalloc al camp de concentració o al camp de refugiats. Fundació Baruch Spinoza , La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996

Primo Levi Primo Levi escribe desde la fascinación más negra y gélida, sostenida: aquella que inmoviliza a la presa ante el predador, aquella que exige hacer inteligibles los signos del horror, como un aviso lacerante, para contradecir la cínica advertencia que los SS dirigían a sus presos: "Ninguno de vosotros quedará para contarlo, pero incluso si alguno lograra escapar, el mundo no le creería ..." Primo Levi no escribe para hacer literatura, sino para contar, para remontar la constatación de Benjamin según la cual los hombres vuelven mudos del horror, sin nada que contar. Y ese es su problema: cómo alcanzar a contar aquello que pertenece a la intimidad más abismal de la vida inenarrable, ese oscuro temor que nos habita. Primo Levi no escribe porque lee, sino para que pueda ser leído lo que ha visto, para hacer de ello palabra memorable. (...) Pascal escribió: "Imagínese un número de hombres encadenados y condenados todos a muerte, varios de los cuales son dego...

Bona part del desconcert ideològic actual és producte de l´ús per part de la dreta d´un llenguatge progressista, mentre que l´esquerra parla en clau conservadora. La dreta es presenta -moltes vegades, amb raó- com l´advocada de la innovació, impulsora de la modernització o defensant les posicions més avançades, en tant que l´esquerra es preocupa per coses tan poc revolucionàries com la seguretat, la cohesió o el manteniment de l´Estat del benestar. La dreta, que tradicionalment ha legitimat els fets socials com a realitats immodificables, pensa ara en una societat més oberta a les possibilitats, més flexible configurable; l´esquerra, que ha estat pensant en termes revolucionaris, es donaria per satisfeta ara si pogués conservar allò que hi ha. Els papers s´han invertit: la dreta s´ha feta utòpica i l´esquerra, realista.  Aquesta situació sembla aconsellar una nova formulació de la diferència entre dreta i esquerra .... El dilema que es planteja actualment consistei...

La xenofòbia defineix les actituds que provoquen que un grup humà sigui acuitat o objecte d´un tracte humiliant per la seva condició aliena a una determinada comunitat o país. Un terme anàleg al de xenofòbia és alterofòbia o refús a l´altre ( San Román ). El rebuig pot ser exercit per ciutadans ordinaris, però també per la pròpia Administració, mitjançant lleis especials que permeten perseguir i deportar persones només pel fet de ser considerades estrangeres. Per extensió, la xenofòbia també s´aplica contra aquells que, sense ser estrangers , són simplement rars, estranys , és a dir, aquells als quals, com als que vénen de fora, els atribueixen un principi denegatori -la condició d´estranyesa-, que percep com una qualitat de l´altre el que, en realitat, és un atribut que li assignem des de fora. Fundació Baruch Spinoza , La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996

L´època contemporània s´ha caracteritzat sobretot per la hipervaloració de les novetats, l´originalitat, les extravagàncies, el desfici per la singularitat, l´estimació de la imaginació contra la memòria, "(...) Durant els últims decennis, la memòria ha viscut les seves hores més baixes. Se l´ha convertida en el símbol de la reiteració i la rutina. Significava la permanència ominosa del passat i per a una societat preocupada pel trànsit al futur era més un pes mort que una energia viva. (...) La memòria no és un llast que haguem de llençar per anar més lleugers, sinó un combustible que ens permet volar. És un pes que no enfonsa, sinó que eleva ... No és un magatzem, ni un cementiri, ni un destí, sinó una riquíssima font d´operacions i ocurrències. Els grecs van demostrar una vegada més la seva perspicàcia a l´hora de descobrir que les muses eren filles de la memòria", escriu José Antonio Marina en Teoría de la inteligencia creadora . Manuel Güell i Josep Muñoz , Només sé...

Zygmunt Bauman La modernidad sigue siendo tan líquida como antes, incluso más que antes de la crisis actual, y por eso las identidades sólo pueden seguir siendo flexibles. Sin embargo, lo que cambió el hundimiento del crédito es el abanico de posibilidades que se abrió ante esas “identidades flexibles” y su capacidad para elegir e imponer lo que elijan. Para muchas personas el número de opciones probablemente se reducirá, la capacidad de elegir disminuirá radicalmente. Las generaciones más jóvenes que entran ahora en el mercado de trabajo se enfrentan a una fragilidad social que la mayoría de sus padres pudo evitar : los horrores del empleo a corto plazo y su debilidad, y asumir la necesidad de aceptar la degradación social y el drástico recorte de las ambiciones personales. Incluso la perspectiva de la humillación personal y el rechazo de la valía y la dignidad, esas pruebas del destino tan potencialmente dolorosas para la autoestima humana...  Hasta la reciente crisis la vi...