Discurs Graduació 2n Batxillerat (versión extendida).




Albert Camus va guanyar el premi Nobel de Literatura l’any 1957. Poc després va adreçar una carta al seu mestre de secundària en la que, entre altres coses, li deia el següent: “sense vostè, sense la mà que va allargar al nen pobre que jo era, sense la seva ensenyança i el seu exemple, res de tot això hagués succeït”.
Camus era un pied-noir, un fill de treballadors pobres que havien emigrat a Argèlia a guanyar-se la vida, quan encara era colònia francesa. La seva família participava d'una doble pobresa: l'econòmica i la cultural. No va conèixer al seu pare, mort a la I Guerra Mundial, i la seva mare, d’origen menorquí, era analfabeta.

Podem destacar moltes coses de les seves aportacions a la filosofia, sobretot la seva reflexió sobre l’absurd de la vida i el suïcidi. Tanmateix, avui crec que val la pena destacar, més que la seva obra, la seva personalitat.
Un seguit de frases (em podem trobar moltíssimes) ens poden donar idea de com era el caràcter d’aquest filòsof que va morir a causa d’un accident de trànsit al 1960:
  1. Si la dreta tingués la veritat, jo seria de dretes
  2. Si existís un partit d’aquells que no estan segurs de tenir raó, aquest seria el meu
  3. Crec en la justícia, però crec més en la meva mare
  4. Va ser a Espanya, on la meva generació va aprendre que un pot tenir raó i alhora ser derrotat.
  5. Tot allò que sé li dec al futbol


Per què he escollit, em preguntareu, Camus per una nit com aquesta, una nit d’acomiadament? Perquè em suscita algunes preguntes que penso són necessàries plantejar en aquest precís moment. Potser les considereu arcaismes del segle passat. Plantejo només aquestes dues: L’educació està complint la seva funció de rescatar la gent d’un destí miserable? Quan passin alguns anys, qui de vosaltres estaria disposat a escriure una carta com aquesta?

Manel Villar
Discurs Graduació Segon Batxillerat
Curs 2018-2019

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació