Creativitat i hemisferis cerebrals.




Tot i que alguns neuròlegs s’adheriren als plantejaments de Guilford (distinció pensament convergent/pensament divergent) persisteix oberta la qüestió de per què el cervell elabora dues formes de pensament tan dispars. ¿Significarà que cadascuna d’elles sorgeix de regions cerebrals diferents? Malgrat no pretendre trobar la seu de la creativitat, els estudis de Roger Sperry provocaren un gran impacte en aquest camp. En el seu laboratori de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia treballà amb pacients de cervell escindit: malats amb epilèpsia greu que no responen al tractament medicamentós i han estat sotmesos a una secció quirúrgica del cos callós, estructura que connecta ambdós hemisferis cerebrals. S’evita així que les descàrregues neuronals incontrolades que es desencadenen durant l’atac epilèptic es propaguin a tot el cervell.

Sperry, junt amb Michael Gazzaniga, sotmeteren aquests pacients a un seguit de enginyosos experiments. Arribaren a un decisiu descobriment que li valgué al primer el Nobel de Medicina de 1981: els hemisferis cerebrals dret i esquerre no processen les mateixes informacions, sinó que es reparteixen les tasques. L’hemisferi esquerre s’encarrega dels aspectes globals de la comunicació, processa la informació sentida, així com l’escrita i el llenguatge corporal. De la informació no verbal s’ocupa  l’hemisferi dret, on es processen les imatges, les melodies, les entonacions, els rostres, així com informacions espacials i de la posició del propi cos.

Les diferències funcionals entre els dos hemisferis, idèntics en la seva aparença externa, segueixen sent objecte d’investigació científica. Les investigacions realitzades en pacients epilèptics confirmen aquesta dicotomia. Les lesions en l’hemisferi esquerre originen problemes en la parla. Però si el dany afecta a l’hemisferi dret, la parla queda pràcticament intacta; en canvi, els pacient perden l’esquema corporal i l’orientació espacial, es ressent la seva percepció musical i es degrada els seu talant creador (en camps molt diversos: pintura, música, poesia o habilitat escaquística).

S’ha anat comprovant, així mateix, que cadascuna de les dues formes de pensament proposades per Guilford es responsabilitzen estructures cerebrals diferents. A l’hemisferi esquerre correspon el pensament convergent: treballa de forma lògica, analítica i racional, i s’hi fixa en els detalls. Fracassa, tanmateix, en les relacions abstractes d’ordre superior. Per contra, del pensament divergent se n’ocupa l’hemisferi dret, que processa ocurrències, fantasies i intuïcions, prefereix una forma holística de treball i integra en un tot els detalls del trencaclosques informatiu. (...)

La curiositat, l’afany experimentador, l’experiència de sentir-se decebuts, la disposició d’assumir riscos, la flexibilitat mental, el pensament metafòric, el sentit artístic: totes aquestes capacitats desenvolupen una funció fonamental en el procés mental creatiu. D’acord amb la majoria dels neuròlegs, hem d’agrair-lo a l’hemisferi cerebral dret.

Ulrich Kraft, Creatividad, Mente y cerebro, nº 11, 2005

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

The End.

El concepte porta ja una generalitat (Rafael Sánchez Ferlosio).