Víctor Amat: el psicòleg punk.




1- Més que aprofundir en els orígens d’un problema, investigo què està fent aquella persona per intentar solucionar-lo. Molts cops la clau està en provar alguna cosa que sigui gairebé el contrari del que ha estat fent fins ara.

2- La recepta és no tenir recepta. Un cas: si tu a la feina tens un company que és un gilipolles però a la teva vida ja n'has conegut d'altres, segurament tindràs recursos per tractar-lo. Però posem que mai has conegut algú tan tòxic: llavors és possible que no te’n surtis. I la teva solució s’ha de construir.

3- A una persona que s’angoixa no li pots recomanar que es tranquil·litzi, que no li doni importància, perquè si té dos dits de front, això ja ho haurà provat mil cops. Pots provar de demanar-li... que es posi més nerviosa. I quan vegi que això és impossible, potser s’adonarà que té un cert control sobre aquesta emoció.

4- És difícil baixar d’un ring de boxa sense haver rebut cap cop. I costa recuperar-se. Cada fracàs és una oportunitat, diuen. Bé, si ets un psicòpata sí, però per a la resta del món un fracàs és una patacada, i no ens hem de sentir culpables per estar fotuts un temps. Una de les coses més perverses de la psicologia positiva dels últims anys ha estat fer creure que, si vols, els problemes desapareixen, i que tens dret a la felicitat i al fet que tot et vagi perfecte. La realitat és que una vida feliç és aquella en què més o menys t’apanyes amb els teus problemes.








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

La ciència del mal (Simon Baron-Cohen).