Elogi de la negativitat (Byung-Chul Han)

Pedagogia del mirar. La societat del cansament (pàgs. 30-34).

Potència negativa

Potència positiva

La potència negativa (potència de no fer) és, en termes de Nietzsche, la potència de dir NO. Es diferencia de la impotència, que és la incapacitat de fer alguna cosa. Si només es tingués la potència positiva, sense la potència negativa, la percepció estaria indefensa, exposada a tots els impulsos i instints molestos. Llavors cap “espiritualitat” seria possible. La negativitat és un tret característic de la contemplació. La negativitat és un procés extremadament actiu, és tot menys passivitat. La negativitat és assolir en si mateix un punt de sobirania, en ser centre.

La potència positiva és la potència de fer alguna cosa. La impotència és potència positiva en la mesura que està vinculada a alguna cosa, doncs hi ha alguna cosa que no pot fer. Sense la contrapartida de la negativitat, l’ésser humà cauria en una hiperactivitat mortal. Si només es tingués la potència de pensar en alguna cosa, el pensament es dispersaria en una filera infinita d’objectes. L’excés de positivitat permet només “seguir pensant”. Si només es posseís la potència positiva, ens trobarien, paradoxalment, exposats a l’objecte d’una manera del tot passiva. La hiperactivitat és, paradoxalment, una forma radicalment passiva d’activitat que ja no permet cap acció lliure. Es basa en una absolutització unilateral de la potència positiva.

Byung-Chul Han, La sociedad del cansancio, Herder, Barna 2012