Defensar el dret a l'autodisseny.

A la sèrie Years and years un personatge anuncia als pares que vol ser transhumà. La família reacciona oposant-s’hi. Transhumanisme, transespècie, cíborg… són termes que no signifiquen ben bé el mateix, però tots poden implicar la incorporació de tecnologia al cos humà. Això que per a molts només és ficció ja és una realitat. De fet, el primer artista a fer-ho sorgeix als anys 70, el performer Stelarc, tot un referent de l’art cíborg encara que llavors no existia el terme. Són els cofundadors de la Cyborg Foundation i la Transpecie Society, amb seu a Barcelona, els que el van concebre. 

La Transpecie Society dona veu a una minoria de persones que no s’identifiquen al 100% com a humans: “Al full d’inscripció preguntem com se senten d’humans i hi ha qui no ha incorporat tecnologia al seu cos però ja se sent cíborg”, explica l’artista Neil Harbisson. Ell té una antena al cap des de fa 15 anys per percebre la vibració del color: “Vaig començar a sentir-me menys humà als 11 anys, quan vaig saber que hi veia en escala de grisos, i la incorporació de la tecnologia com a part de la identitat va fer que em sentís més cíborg”. 

La Moon Ribas és ballarina, coreògrafa i activista cíborg. Va experimentar amb tecnologia no implantada per percebre la velocitat de la gent i la presència a 360º. Després es va implantar als peus un sensor sísmic en línia per connectar-se amb el moviment sísmic de la Terra i la Lluna en temps real. Després de quasi 7 anys amb els implants, se’ls ha tret per experimentar el moviment d’una altra manera: “Torno a ser 100% orgànica però segueixo sentint les vibracions, soc una mena de fantasma cíborg! Em sento cíborg, sempre he defensat que no cal tecnologia al cos per sentir-te’n. Forma part del meu dia a dia, del meu art i de la meva identitat”.

L’art cíborg és la creació de nous sentits i òrgans inspirats en òrgans i sentits preexistents i propis d’altres espècies. No es tracta de crear realitat virtual sinó realitat revelada (RR). És la tecnologia la que els revela una realitat que ja existeix. L’artista cíborg Manel De Aguas reconeix que fa de la seva vida la seva peça artística. És una de les característiques de l’art cíborg: l’artista és l’únic espectador del que percep, al marge que ho pugui transmetre. De Aguas té instal·lada una estructura externa que relaciona la pressió atmosfèrica amb unes pulsacions que rep al cap i treballa en un nou òrgan -unes aletes a banda i banda del cap- per percebre humitat, temperatura i pressió atmosfèrica a través del so: “És una exploració artística. Em vull connectar amb la natura experimentant amb la identitat. La meva vida és una gran performance, remodelo la identitat d’espècie afegint nous òrgans i sentits”. 

Aquestes intervencions corporals solen generar desconfiança o rebuig. Per a la Tatiana Afanador, filòsofa i membre de la Cyborg Foundation Labs, té molt a veure amb una funció de l’art: subvertir els valors considerats socialment ètics. “Els artistes ens mostren altres maneres de jutjar les accions. L’art cíborg qüestiona institucions dominants, planteja intervencions quirúrgiques en un quiròfan poc convencional, i mostra noves formes de relació amb la tecnologia i la natura. Genera noves regles d’acció i de relació, ja no és un artista sol creant una obra, és un grup de persones pensant, dissenyant i creant un sentit”. 

Tot s’hi val? 

El límit establert pel col·lectiu és no alterar cap organisme tret del seu, incloent-hi plantes, animals i altres persones. “Cadascú ha de trobar els propis límits, però no recomanaria als menors d’edat que ho facin -proposa Harbisson-. Abans d’afegir nous sentits cal esprémer els que ja tenim, dur la percepció biològica al màxim. Hi ha temps per descobrir quins sentits no humans vols”. 

El filòsof i escriptor Jordi Pigem no veu cap problema ètic en l’exploració de nous sentits amb la tecnologia, sempre que sigui per a un ús personal i no es faci mal a ningú: “Una persona adulta té sobirania sobre les seves experiències, tot i que ha de ser conscient dels riscos que pot comportar per a la salut física i psicològica”. En Neil admet que hi ha un risc, “però no és cap barrera, com tampoc ho és el risc per a qui fa castells o escalada”. Ell té previst aquest any implantar-se el sentit del temps a través d’un punt de calor que tardarà 24 hores a fer la volta al seu cap. “Vull notar la rotació del planeta, i més endavant jugar amb la percepció del temps creant il·lusions, canviant la velocitat del punt de calor amb una aplicació. Podré crear la il·lusió que 5 minuts en durin 20 o a la inversa”, explica. I després? Desenvolupar un sentit de l’equilibri amb una cua cibernètica per contrarestar el pes i no caure. Pigem apunta que la capacitat de cos i ment és extraordinària, “però hi ha altres maneres més senzilles, barates i ecològiques per desenvolupar l’equilibri ”, conclou. 

Fénix Binario és enginyer mecatrònic i dirigeix el laboratori de la Cyborg Foundation, on investiga i desenvolupa noves vies per a la cibernètica. És corresponsable de les creacions que faciliten el trànsit a cíborg, i copartícip en la construcció dels nous òrgans i sentits: “Solen ser processos cognitius en reacció. Som una xarxa de gent connectada -enginyers, artistes, antropòlegs, cineastes, filòsofs, psicòlegs...-, i combinem les diferents disciplines. Un té una idea, un altre la recull, es modifica i així hi afegim capes”. Destaca dos projectes: el sentit geomagnètic, per geoposicionar-se amb els pols magnètics de la Terra com els ocells, i l’administració i recol·lecció d’energia, utilitzant la temperatura del cos com una pila per l’efecte termoelètric per solucionar un problema habitual -carregar les bateries- en el desenvolupament dels implants. 

El moviment transespècie és global, però a Catalunya connecta molta gent. “Potser perquè tenim referents arrelats a la nostra cultura com Gaudí, que aprenia de la natura des de la humilitat i després ho aplicava a l’art, o Dalí, que no diferenciava l’art de la seva vida”, argumenta Harbisson. Però treballen amb gent d’arreu: “Estem en contacte amb un noi de 13 anys que està creant els seus sentits. Els més joves ja no són analfabets tecnològics, saben codificar, i no els és estrany incorporar creacions al cos perquè les fan ells mateixos”. 

Tipologies de transhumans

Transespècie (H-): Es consideren menys humans. Afegeixen cibernètica al cos per explorar noves maneres de percebre l’entorn a través de nous sentits i òrgans cibernètics que ja existeixen a la natura, propis d’altres espècies però no de la biologia humana. 

Superhumans (H+): Es consideren més que humans. L’objectiu és anar més enllà de les limitacions biològiques (superresistència, visió telescòpica o per infrarojos).

Cyborg Foundation: Creada el 2010 per ajudar la gent a convertir-se en cíborg, defensar el dret dels cíborgs i promoure l’art cíborg. 

Transpecies Society: Creada el 2017 per donar veu a les persones amb identitats no-humanes, defensar el dret a l’autodisseny i oferir la creació de nous sentits i nous òrgans en comunitat.

Olga Vallejo, Transhumans, quan la realitat supera la ficció, ara 03/01/2020