La democràcia és un règim (Castoriadis).

La democràcia és un règim. Considero que és un règim on hi ha drets, on existeix l'habeas corpus, la democràcia directa, i on la transformació de les condicions socials i econòmica permet la participació dels ciutadans.

Perquè la societat pugui ser lliure, autònoma, perquè pugui canviar les seves institucions, necessita institucions que li permetin fer-se.

Ningú neix ciutadà. ¿I com es converteix un en ciutadà? Aprenent. ¿Com s'aprèn? En primer lloc, mirant la ciutat en la qual un s'hi troba. I no mirant la televisió que es mira avui. Això forma part del règim. Cal un règim d'educació. Per descomptat, cal també un règim econòmic. (...) Comencem per la formació dels ciutadans, i continuem amb les modalitats que permeten fomentar una participació màxima en la vida política, col.lectiva, etc.

La veritable qüestió és l'activitat de la gent. Però no es pot prendre aquesta activitat de la gent com un miracle que es produirà o que no es produirà ... El desig i la capacitat dels ciutadans per participar en les activitats polítiques són en si mateixes una tasca i un problema polítics. I depenen, en part, de l'existència d'institucions que indueixin, afavoreixin, creïn ciutadans predisposats a això i no merament a la protecció de la possibilitat de “gaudir” de determinats bens.

No es tracta de posar constantment en l'ordre del dia de l'assemblea la totalitat de les disposicions legislatives existents i invitar a la població a ratificar-les o canviar-les. Es tracta, simplement, de no perdre la possibilitat -la possibilitat efectiva- que les institucions poden ser alterades, sense que calgui per això barricades, torrents de sang, commocions, morts i tota la resta.

La societat autònoma és una societat que posseeix institucions d'autonomia, com els magistrats, per exemple. Fa un moment deia que acceptava els magistrats, i no només els accepto, sinó que defenso la seva necessitat, ara bé, cal que siguin revocables.

L'autonomia és que es pugui dir en cada moment: ¿és justa aquesta llei? (...) L'heteronomia és que aquesta qüestió no té lloc, com es diu en els tribunals. La qüestió no es plantejarà. Està prohibit. Si vostè és un veritable jueu no pot fer la pregunta: ¿les prescripcions de l'Èxode i del Deuteronomi són justes o no? La pregunta no té sentit. No té sentit perquè el nom de Déu és justícia i les lleis són la paraula de Déu. Per tant, dir que és injust és com dir que el cercle és quadrat.

Cornelius Castoriadis, Democracia y relativismo. Debate con el Mauss, Minima Trotta, Madrid 1994