Sense manies.

Fontanelle, un acadèmic francès que havia escrit un llibre sobre la “pluralitat dels mons”, va escriure una carta a una amiga seva que s’havia desmaiat un dia que havia vist un salvatge —aneu a saber on— completament nu: Lettre a la Marquise de *** sur la nudité des sauvages. La dama pensava que tots els pobles tenien els mateixos costums, i que ensenyar les parts era pertot senyal d’indecència, com si amagar-les fos un hàbit innat en tots els homes i dones. Fontenelle li va demostrar que això era una idea preconcebuda, pròpia de països que es consideren més civilitzats que uns altres. El pudor de la dama, en suma, era conseqüència d’una formació moral que, com a tal, varia enormement d’un lloc a un altre. I el savi acabava la carta amb aquestes paraules: “Us asseguro, Madame, que tot plegat no és sinó fruit del costum, la prevenció i l’efecte d’una educació determinada, i que no hi ha res d’innat en els homes”. No ens consta si la dama va tornar a desmaiar-se quan va veure, potser al seu dormitori, un home ensenyant sense manies les vergonyes.

Jordi Llovet, Salvatges o civilizats?, El País 08/03/2025