Humans estúpids en un món intel·ligent.

Nascut en l'àmbit de l'urbanisme i desenvolupat ideològicament a Silicon Valley, el terme solucionism té la seva pròpia utopia: la de transportar la humanitat a un món sense problemes. En aquest món sense problemes, els humans podrien ser estúpids perquè el mateix món seria intel·ligent: els objectes, els dispositius, les dates que el conformarien i les operaciones que l'organitzarien. En la utopia solucionista ja no es tracta d'augmentar la potència productiva per ampliar les capacitas humanes. Del que es tracta és de delegar la intel·ligència mateixa, en un gest de pessimisme antropològic sense precedents. Que ho decideixin elles, les màquines, que nosaltres, els humans, no només ens hem fet petits, com afirmava Günther Anders, sinó que sempre acabem provocant problemes. La intel·ligència artificial, entesa així, és una intel·ligència delegada. El que és preocupant no és l'artificialitat, és a dir, que l'exerceici una máquina, un bacteri, una partícula o el dispositiu que sigui. El que és preocupant és que prenten ser aproblemática i, per tant, irreflexiva. Pot aprender i corregir-se a si mateixa acumulan dadás. Autoeducació significa, en aquest contex, autocorrecció. Pero no por examinar-se a si mateixa ni sotmetre's a un judicial equitatiu. Perquè és aproblemàtica, és acrítica. Humans estúpids en un món intel·ligent: es la utopia perfecta. 

Marina Garcés, Nova il·lustració radical, Barcelona, Editorial Anagrama 2017, pàgs. 54-55