Què ens diria Hannah Arendt de les noves tecnologies?

La nostra era digital hiperconnectada fomenta paradoxalment la mateixa soledat que Arendt va identificar com un terreny fèrtil per al totalitarisme? Les plataformes de xarxes socials prometen comunitat, però sovint ofereixen cambres d'eco curades. Els algorismes ens alimenten contingut que reforça els nostres biaixos existents, aïllant-nos des de diferents perspectives i creant tribus virtuals polaritzades. El rendiment constant d'un mateix en línia pot substituir la intimitat genuïna, i el gran volum d'interaccions superficials pot emmascarar una profunda manca de connexió significativa. Podem tenir milers d'"amics" o "seguidors", però encara experimentem un profund sentiment d'aïllament, que ens fa vulnerables a ideologies o moviments simplistes que ofereixen un sentiment de pertinença, encara que sigui il·lusori.

Arendt va veure la ideologia com una lògica sufocant que pretenia tenir totes les respostes, exigint una adhesió absoluta. Avui dia, tot i que potser no ens enfrontem a ideologies imposades per l'estat com el nazisme o l'estalinisme a les democràcies liberals, emergeixen patrons de pensament quasi totalitzadors en línia i en determinats moviments polítics. El discurs en línia sovint exigeix ​​puresa ideològica, castigant la dissidència amb vergonya pública o "cancel·lació". Els problemes complexos es redueixen a binaris simplistes i la discussió matisada es veu ofegada per la indignació. Els algorismes, dissenyats per al compromís en lloc de la veritat, amplifiquen les veus extremes i les teories de la conspiració, consolidant encara més les divisions ideològiques i erosionant la realitat compartida necessària per al funcionament de l'esfera pública.

El concepte d'Arendt de la banalitat del mal –el mal comès per irreflexió i conformitat més que per malícia– troba avui paral·lelismes inquietants. Les burocràcies grans i complexes, tant governamentals com corporatives, poden difondre la responsabilitat fins al punt que cap individu se senti responsable dels resultats nocius. Les decisions es prenen en funció de protocols, mètriques d'eficiència o processos opacs, possiblement ignorant consideracions ètiques. A més, la creixent dependència dels algorismes per prendre decisions crítiques, en àrees com els préstecs, la contractació, la policia i el benestar social, introdueix una nova capa de possible irreflexió. Aquests sistemes, sovint inescrutables fins i tot per als seus creadors, poden perpetuar i escalar els biaixos sense una supervisió crítica o judici humà. Igual que Eichmann seguint ordres, els individus que operen dins d'aquests sistemes complexos o confien en ells poden contribuir a resultats nocius sense participar en una reflexió moral activa.

Si el marc d'Arendt ajuda a diagnosticar perills potencials, també ofereix vies cap a la resistència. Va defensar la pluralitat , la condició fonamental de la diversitat humana i la base de la vida política. Va destacar la importància de l'acció –iniciatives humanes espontànies i imprevisibles dins de l'esfera pública– i de la parla com a mitjà per revelar-nos i construir un món comú. Resistir les formes modernes de control requereix cultivar el pensament crític i la capacitat de judici independent, resistir la necessitat d'ajustar-se a la pressió algorítmica o dels companys. Significa buscar activament perspectives diverses, participar en converses difícils i defensar espais, tant en línia com fora de línia, on es pot produir un discurs públic genuí. Implica exigir transparència i rendició de comptes als sistemes tecnològics i a les estructures burocràtiques.

Philosopheasy, The New Face of Tyranny: Hannah Arendt, Techmology, and Modern Control, philosopheasy.com 31/03/2025