La veritat, segons el pragmatisme.

La veritat és una propietat d’alguna de les nostres idees. Significa adequació amb la realitat, així com la falsedat significa inadequació. Pragmatistes i intel·lectualistes accepten aquesta definició com a una cosa evident. (31)

Admesa com a certa una idea o creença, ¿quina diferència concreta d’això es deduirà per a la vida real d’un individu? ¿Com es realitzarà la veritat? ¿Quines experiències serien diverses de les que s’obtindrien si la creença fos falsa? En resum, ¿quin és, en termes d’experiència, el valor efectiu de la veritat? (31)

... idees vertaderes són les que podem assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar; idees falses són les que no són. Aquesta és la diferència pràctica que suposa per a nosaltres tenir idees vertaderes; aquest és, per tant, el significat de la veritat, doncs això és tot el que és la veritat. (31-32)

La veritat d’una idea no és una propietat estàtica inherent a ella. La veritat li succeeix a una idea. Arriba a ser certa, es fa certa pels esdeveniments. La seva veritat és, en efecte, un procés, un succés, és a dir: el procés de verificar-se, la seva verificació. La seva validesa és el procés de la seva validació. (32)

En el seu més ampli sentit, adequat amb una realitat només pot significar ser guiat, ja directament cap a ella o bé als seus voltants, o ser col·locat en aquest contacte actiu amb ella que se la gestioni, a ella o a alguna cosa relacionada amb ella, millor que si no estiguéssim conformes amb ella. (...) Qualsevol idea que ens ajudi a tractar, pràcticament o intel·lectualment, la realitat o les seves connexions, que no compliqui el nostre progrés amb fracassos, que s’adeqüi de fet, i adapti la nostra vida al marc de la realitat, estarà d’acord suficientment com per satisfer l’exigència. Mantindrà la veritat d’aquella realitat. (32)

Allò verdader és només allò avantatjós en el nostre mode de pensar, de igual manera que allò just és només allò avantatjós en el mode de conduir-nos. (33)

William James, Prefaci, El significado de la verdad (1909), Aguilar, Buenos Aires 1966, 3ª edición