La transparència com a imperatiu moral (Byung-Chul Han).


La transparència i el poder se suporten molt malament. Al poder li agrada amagar els seus secrets. (...) Però la transparència recíproca només pot aconseguir-se per la vigilància permanent, que assumeix sempre la forma més excessiva. A més, el control total aniquila la llibertat d’acció i condueix, al capdavall, a una uniformitat. La confiança que produeix espais lliures d’acció, no pot substituir-se simplement pel control. (...) 

La confiança només és possible en un estat mitjà entre el saber i el no saber. Confiança significa: malgrat el desconeixement en relació amb els altres, construir una relació positiva amb ells. La transparència és un estat on s’elimina tot el no saber. On domina la transparència no hi ha lloc per a la confiança (...) L’exigència de transparència es fa sentir quan ja no existeix cap confiança. (...) La societat de la transparència és una societat de la desconfiança i de la sospita, que, a causa de la desaparició de la confiança, es recolza en el control. L’exigència poderosa de transparència mostra que el fonament moral de la societat s’ha fet fràgil, que els valors morals, com la honradesa i la lleialtat, perden cada cop més la seva significació. En el lloc de la moral impotent s’introdueix la transparència com a nou imperatiu moral. 

(“La societat del control”)


Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"

The End.